El personatge (XIV): Rubén

Rubén és un joumless que viu a la platja. Als vespres el veureu al costat de la seva bici carregada de bosses de l'SPAR i de l'Schlecker plenes de merda. Durant el dia, el veureu vegetar a la sorra voltat de les mateixes bosses i abillat amb un banyador marcapaquet de color vermell. S'aprofita del seu aspecte de chamán de la pampa (és argentí) per fer veure que té un do pel reiki, la relaxació, el ioga i tota la moguda tàntrica en general. No és raro veure'l amb una incauta entre mans a la sorra, venent-li la moto de que és el gurú del massatge quiropràctic i fotent mà a saco.

Rubén és el protagonista d'una de les escenes més asqueroses de la meva existència.

Prenyada de nou mesos i sortida de comptes vaig anar a caminar un dia per la platja amb G., viam si dilatava d'una punyetera vegada i em treia un pes de sobre. Vam arribar al campament de Rubén, a qui jo no coneixia, però G. sí, perquè se'l troba cada dia quan va a córrer (i Rubén aprofita per demanar-li que li faci la compra setmanal, que li compri un hormillo al decathlon, que li pagui 3 mesos de piscina municipal... en fin). En aquell instant, en Rubén obria unes llaunes de menjar de gat amb els seus dits negres i els oferia a dos gats malalts. Mentre els gats menjaven, ell els acariciava. Es posava menjar a la mà i ells en menjaven.

Quan va aixecar el cap va veure en G. acompanyat per mi.

- Viste que no sabía que tu pareja estaba ensinta. Ché que lindo. Ahora más que nunca nesesitás relajasion para que todo fluya. El contacto con la tierra, los elementos... Viste que nesesitás entrenar con la respirasion. Vení que te voy a ayudar con los chacras.

Total que em vaig trobar dreta al costat d'aquest pavo amb rastes i més brut que una letrina de campanya. Em va dir que tanqués els ulls i em va agafar de la mà. "Quin fàstic" vaig pensar, recordant que aquella mà l'havien llepat dos gats malalts.

- Sólo será un minuto, che

Amb la mà em va tocar el front, el nas i després, per horror i estupefacció meva, em va fotre el dit a la boca i me'l va passar per la llengua.´

I aquí, senyores i senyors, arribo a un dels moments més determinants de la meva existència. Amb un paio a qui no coneixia de res ficant-me un dit a la boca. Però no un dit qualsevol, sino un dit llepat per dos gats malalts, amb restes de menjar felí i això només és el que jo havia vist. Quantes vegades havia pixat Rubén aquell dia? I amb què s'havia aguantat la chorra, amb els peus?? Havia anat de ventre? S'havia refregat els sobacos? Havia menjat amb les mans? Havia fotut els dits dins d'un contenidor d'escombraries?

Vaig entrar en un estat d'estupefacció TAL que no vaig ser capaç de sobreposar-me i fer el que hauria hagut de fer: agafar el dit, trencar-li un parell de falanges i fotre-li pel cul. I em vaig quedar allà, dreta amb els ulls tancats i amb aquell dit immundo passejant-se per sobre de la meva llengua. Això va ser el que més em va fotre: per què vaig deixar que m'ho fes? Per què coi trigo tant a reaccionar sempre?

Va estar uns minuts així. Els més llargs de la meva vida. I acte seguit va treure'm el dit de la boca i va passar la mà pel meu pit, per la meva panxa i va anar baixant. Vaig obrir els ulls i vaig veure G. al meu costat. A ell també li tocava els chakras, però al front i a l'orella, curiosament. Deu ser que els homes no tenen chakras als mugrons, la boca i el potorro, només les dones.

Em vaig apartar amb la cara regalimant llàgrimes de pura ARCADA i ANGÚNIA. En la meva vida havia passat més fàstic, i això que un dia al Born em va trepitjar una rata molt gorda i jo anava amb sandàlies. I per un moment vaig pensar que la criatura que havia de parir sortiria amb una herpes zoster cobrint-li tota la jeta de pur fàstic que estava passant.

- Oye, que yo me mareo, que con esto del embarazo y tal...
- Viste que eres muy sensible - va dir el molt palurdo veient els llargimons que em queien per les galtes - estás xorando de emosión.

Em vaig passar la tornada cap a casa escopint a terra. L'avantatge és que com que duia un panxot de gestant, la gent es pensava que vomitava i em mirava indulgent. A casa vaig arrambar amb el sensodine i vaig glopejar quatre litros de colutori. Em vaig ensabonar la boca per dintre amb sabó de mans. Em vaig cagar en el Rubén dels pebrots, en G. i sobretot en mi per no haver-li cardat una patada a l'escrot a temps.

Em va amargar la setmana.