No puc comptar amb els dits d'una mà el número de vegades que he anat a l'IKEA, he passat per la caixa d'"autopago", ningú ha controlat si passava el lector de barres per tots els productes, i jo he estat temptada de no passar el lector per unes quantes coses.
Finalment avui m'he decidit. Què cony!! El món és dels valents!! I no he passat el lector per un paquet de tovallons i un aguantallibres. Que dius: em vé dels 4 euros que m'he estalviat? No. Per què ho he fet? No ho sé, però l'impuls que sento en una caixa d'autopago em pot.
Doncs voleu creure que per primer cop a la vida robo uns tovallons i un aguantallibres i vé una pàjara amb un polo groc amb l'emblema de la botiga i em diu: "Hola! Vinc a comptar el número de productes".
"Hola, tan de bo se t'empassi un tornado", he pensat jo.
En poques paraules: he tingut temptacions de robar en dues centes setanta-set ocasions i no ho he fet, i ningú va venir a controlar. I maleïda l'hora en què m'he decidit, perquè ha vingut l'empleada de turno a tocar-me la pera!
Però Déu deu existir, perquè atenció al que ha passat:
- He comprat 14 productes.
- A la pantalla apareixia que jo n'havia pagat 12 (els 14 menys els tovallons i l'aguantallibres)
- Jo volia que vingués una tercera guerra mundial, que Myanmar declarés la guerra als estats units i que l'Obama enviés un projectil tomahawk amb els alerons capats, que es desviés de la trajectòria, i que en comptes d'anar a parar a myanmar, petés de ple a la cara de tots els que ocupàvem l'IKEA d'Hospitalet aquest migdia.
- Ella compta i diu: "Ajá, 13 productes..."
- Mira la pantalla i veu: "12 productes".
- Diu: "bueno, és igual, em dec haver descomptat". I dóna per bona la compra.
PERDONA?
De camí al parking em suaven tant els alerons de l'angúnia que en Camacho és una broma al meu costat. Aquest és el preu dels tovallons.
20 comentaris:
És lo bo de que els estudiants de la ESO hagin arribat al món laboral. Tenen limitacions i alguns les coneixen, per això comptar 12, 13 o 27 és igual. Acabaran sumant com en Baldrick: "tres mongetes més 5 mongetes fan... unes quantes..."
S'ha eixugat les sobaques amb un dels tovallons doncs?
Deuria ser supersticiosa i el 13 no li ha fet el pes!.
Miri que segons el Coelho s'ha complert: A) quan es desitja quelcom amb molta força l'univers s'alinea per donar aquest desig i B) El mateix univers li ha donat una segona oportunitat.... Però au que la pujada d'adrenalina deu haver estat quasi com el seu darrer....
Jo un dia vaig furtar un pom. El vaig haver de treure d'un calaix on estava enroscat. Em va quedar clar que el furt no està fet per mi. Ho vaig passar molt malament (ara, que el pomet queda perfecte al meu armari)
Està malament de fer-ho. Però és de mongos de dir-ho en un bloc en públic.
Tant de bò el senyor Ikea llegeixi el teu bloc i et faci pagar el que li has robat.
Col.laboraré posant un link a la web d'Ikea per a que ho detectin els seus informàtics. Augmento les possibiiltats que vinguin a treure el nas i et castiguin. Ho remataré amb un link a la pàgina de denúncies de la policia. Per si els ve de gust venir a dir-te hola.
I stole two items from your store. I am so proud of it I explain it on my blog. Yo robé en el IKEA y lo cuento en mi blog.
D.
Això és que la dependenta et va veure cara de xunga.
i lo malament que ho has passat??? o era el que volies???? si et van les emocions fortes no poguis al metro...
jajajajaja!!!
Això és viure la vida al límit. Veu vosté s'ha estalviat la sauna aquest cap de setmana.
jo, com sempre tinc gana, obro les bosses de patates de la botiga del davant. Però dins, no. El putuamo segur que té càmeres controlant que no el robin.
Si, sóc poruca, jo.
Va dir Dostoievski que si Deu no existís, tot estaria permès. Això vol dir que o bé Deu no existeix o bé que està de part teva. Ves en compte amb els teus poders matemàtics semi-divins i fes-los servir per bones obres com baixar la xifra del paro o el preu de la benzina. Una abraçada.
s'ha de ser lerda per fer el que has fet....
però al teu germà ja li val! com si ell fós un sant a la terra....
L'univers té formes curioses de fer justícia...
Si, aixo és robar i està castigat per la llei. Estic pero segura que el que buscaves era fer una cosa prohibida, més que apropiar te un be sense pagar-lo.
I aixo excita que coi !
M'ha agradat molt la frase de Mr MULA " si Deu no existís, tot estaria permès ". Quanta veritat !
Per 4 euros val la pena passar aquests nervis? definitivament, no! i pensi que si l'enxampen passarà a engrossir unes llistes públiques de lladres de carrefours, decathlons, ikeas, eroskis.... i no podrà traballar mai a una administració pública! ni ser mossa d'esquadra!! per uns tovallons... no ho torni a fer. En el fons el que la va impulsar a fer-ho va ser una tonteria momentània.
No escolti a aquesta gentussa... ni llistes ni hòsties! fins a quantitats molt majors l'acte es considera "petit furt" i ni tant sols és delicte !
A tota la resta de cagamandurries... informeu-vos abans de parlar, imbècils!
I jo ahir, amb les presses, vaig validar la targeta de rodalies de Zona 1 per anar a Terrassa, Zona 3. I a part d'arribar tard el tren, i d'aturar-se inexplicablement a Montcada, va i l'hora de sortir em trobo amb una gran cua per comprovar si portàvem el bitllet correcte. 12 EUROS DE MULTA.
L'altre dia em van intentar robar a mi a la botiga, dos nois simpàtics d'origen romanes, un cop vaig poder recuperar el material robat, van venir els mossos (20 min tard, en un poble de 5mil habitants), i em van demanar el meu DNI, per comprovar si jo tenia alguna cosa pendent. De la denuncia, noi cal fer-la, per que com que no estaven presents, i no havien arribat a sortir de la botiga, doncs no passa res.
jajajajja quin riure que m'has fet!!
També ho he pensat sempre de fer això... però en el fons pensava que no podia pas ser tant fàcil i ja no ho feia. Algú o altre ha d'estar vigilant des d'alguna punta...
He trobat el blog per casualitat.. hi faré una mica el xafarder.
Un petó
Hola,soy Raul,te felicito por el trabajo con este sitio ,muy buenos los articulos y las fotografias,nos vemos pronto....Saludos..Marketing en internet
Ara no hi haurà qui t'aturi. D'aquí a robar caixes de seguretat no va ni un pam. Vés avisant la teva família. Els que et seguim al blog ja estem avisats. Deu haver-hi accés a internet, a la presó? Deu ser lliure el presoner -en aquest cas presonera- de tenir el seu blog, o passaran penes i censures? Si projectes una grossa, estil Ocean's Eleven, avisa que m'apunto. I si algun dia em convides a casa teva a dinar o algu, voldria que em posessis aquests tovallons. I un favor: podries fer servir aquest aguantallibres per aguantar-ne un de meu, ni que sigui un dia? Em sembla emocionant, que m'aguanti un article furtat. :-)
Publicar un comentario en la entrada