Calentor a la granja

Qualsevol persona amb suficient valor com per seguir aquest blog és coneixedor de la meva afició al programa de televisió “Granjero Busca Esposa” del Canal Cuatro. L’afició va néixer a partir de les artimanyes del fabulós Guillamet, participant de la primera edició, pagès i pajillero a parts iguals, i resident a la tremenda vila de Montoliu de Lleida.

El programa va de lo següent: mitja dotzena de pagesos d’arreu d’Espanya seleccionen entre vàries candidates les dues més adients per emportar-se deu dies a la granja. Les candidates han escrit al programa amb llibertat d’actuació, plenes facultats mentals, i saben d’antemano la pinta que fa el granger en qüestió. Per això, uns mesos abans de començar a emetre el programa, CUATRO inserta anuncis on es poden veure les jetes dels candidats.

La carnaza comença en el moment en què les dues dones ingressen a la granja amb el pagès. I és aleshores que un pot assistir en primera persona a veure fins a on és capaç de deixar-se vexar algú con tal d’emportar-se el pagès a l’hort. Dos exemples:

1)Alberto, el pagès semisubnormal i la sudamericana calentorra
Alberto és un pagès càntabre baix, estrafet, lleig, tonto i més cremat que el cendrer d’un bingo, de resultes d’anys i panys de no ficar-la en calent enlloc més que no sigui el recte d’un xai. En definitiva Alberto és lo pitjor. Per endur-se a la granja ha triat una colombiana amb dues peres monumentals i de tarannà més aviat suelto. També ha triat una catalana amb cara de pa que té totes les de perdre, pq la colombiana té les peres més grans i menys ganes de perdre el temps. Així doncs, veiem setmana rere setmana la catalana patint perquè intueix que a la granja passen coses estranyes que ella no controla: sorolls, passes, rialletes, etcètera, que posen en qüestió el seu dèbil atractiu com a dona en favor de la guarrona. Un dels moments culminants de la setmana passada va ser veure la catalana asseguda sola a la cuina, matant les penes amb una ampolla de cava i esperant la colombiana i el pagès. Els editors del programa ens obsequiaven amb imatges intercalades d’un vaixell amb els dos rebolcant-se a coberta. De la popa del barco en surt un chorro de líquid, que no és més que la bava d’Alberto que regalima mentre manoseja tots els michelins de la colombiana. Ella fa risites de golfa que caldrà estar amatents per interpretar.

2) Natalia, o com de tant poc se’n pot extreure tant
En aquesta edició hi ha una novetat: un dels participants és una pagesa. Natalia viu a Gipúzkoa i fabrica formatges de llet de cabra. Tipo de pera i metxes recremades. A les venes no hi té sang: hi té orxata. Té menos gràcia que Kim Jong Il montat dalt d’un poni i vestit de picardies. Aparentment, Natalia no interactua, no expressa res amb la cara. Vegeta per la granja chapant la boca quan els seus pretendents li llancen requiebros. Perquè Natalia pot semblar idiota, però de tonta no ho és un pèl. Per emportar-se a la granja ha triat un veterinari de León i un argentí que viu a les canàries. El veterinari és prou normal per lo que és Natalia. L’argentí és un pèl empalagoset, però el seu atractiu físic i el seu accent compensen de sobres aquest inconvenient, ni que sigui per un achuchón profund darrere l’estable. La mare de Natalia, que és lo millor del programa, és Divine de John Waters reencarnada. Surt constantment de la granja a explicar a tot aquell que se la vulgui escoltar que Fede, l’argentí, és guapíssim. De fondo pots sentir el xup xup dels seus baixos, pq està clar que està focalitzant en Natalia les calentors que li desperta en Fede. I com Natàlia es despisti, Fede acabarà esclafat en una pila de palla amb Divine a sobre.

El més bo de la història de Natàlia vé ara. Ja hem dit que ella no val un pet i que no s’entén que dos tios decents, per voluntat pròpia, hagin anat a viure a la granja viam si se la poden tirar. Fins la setmana passada tampoc s’entenia que ells li anessin tirant els trastos i ella es fes l’estreta. Però al darrer minut vam saber el secret de la pagesa: durant els preparatius del programa, Natalia es va enamorar d’un altre dels pagesos, precisament el pagès més buenorro de les dues edicions. D’aquí el títol de l’exemple 2: com de tan poc algú en pot extreure tant. Com una tia tan sosa, poc agraciada, atietada i amatronada pot portar de cul 3 tios, dos que son certament fornicables i un altre que sembla prou normal. Si ni tan sols té pinta de ser una tia fàcil!

Aquest vespre assistirem al drama de Fede, despetxat i despreciat, en quan s’enteri de que un pagès de Cadiz li ha robat la presa. Veurem un home humiliat, que constata que porta deu dies fent el panoli total. Quan es vegi en els vídeos es voldrà morir. Espero que filmin a Divine amagada al lavabo afaitant-se el parrús per asaltar l’argentí darrere el porticó de l’estable...